diumenge, 18 de juliol de 2010

Anna Roig i l'ombre de ton chien

El divendres passat vam gaudir d'un concert excepcional, el d'Anna Roig i l'ombre de ton chien, tot dins del festival d'estiu de Sabadell, 30 nits, i sobretot, gràcies a l'encert de l'Alliance Française de Sabadell, per buscar música i propostes culturals veritablement valuoses i innovadores.


Anna Roig i l'ombre de ton chien començaren fent interpretacions de clàssics francòfons però que en el seu primer compacte estrena títols propis en català, francès i castellà. Tant la cantant com els músics demostren professionalitat i un gran domini de l'escena. Sovint grups d'aquest tipus cauen en el divisme del cantant. No és així. Aquí els músics són molt bons i donen el seu toc a cada peça. El so és natural, millor en directe que en estudi i, això sí, sense artificis i trucs d'altres èpoques que quedaven molt be al vinil però que eren molt complicats de reproduir en un concert.
Durant l'actuació ens van regalar perles de Brel o temes eurovisius com "Poupée de cire" de France Gall o "Comment te diré adieu" de Françoise Hardy. El seu èxit recent “Je t'aime” se'l van deixar pel bis final. Un cop acabat el repertori propi començaren a improvisar èxits en francès de sempre amb gran domini de l'escena.

Tot això també ha estat possible amb l'esforç divulgatiu del programa de COMRàdio, el Boulevard de la cançó francesa que dirigeix i presenta Enric Cusí.  Si en voleu tenir línia directa amb aquest group el podeu trobar a la xarxa, MySpace i Facebook: http://www.myspace.com/annaroigilombredetonchien

© Text i fotografies Manel Aljama (juliol 2010)

dilluns, 12 de juliol de 2010

Más de 30 años que compré el vinilo

Sultan of Swing by Dire Straits








You get a shiver in the dark
It's raining in the park but meantime
South of the river you stop and you hold everything
A band is blowin' Dixie double four time
You feel alright when you hear that music ring

And now you step inside but you don't see too many faces
Comin' in out of the rain you hear the jazz go down
Competition in other places
Oh but the horns they blowin' that sound
Way on down south, way on down south London town

You check out Guitar George, he knows all the chords
Mind he's strictly rhythm he doesn't wanna make it cry or sing
Yes and an old guitar is all he can afford
When he gets up under the lights to play his thing

And Harry doesn't mind if he doesn't make the scene
He's got a daytime job, he's doin' alright
He can play the honky tonk like anything
Savin' it up for Friday night
With the Sultans... with the Sultans of Swing

And a crowd of young boys they're fooling around in the corner
Drunk and dressed in their best brown baggies and their platform soles
They don't give a damn about any trumpet playing band
It ain't what they call rock and roll
And the Sultans... yeah the Sultans play Creole

Creole

And then the man he steps right up to the microphone
And says at last just as the time bell rings
'Goodnight, now it's time to go home'
And he makes it fast with one more thing
'We are the Sultans... We are the Sultans of Swing'


Desde 1979. Cuando compre el "LP" era un grupo "nuevo" pero entonces ya sabía que me seguirían gustando igualmente con el paso del tiempo.

© Manel Aljama (julio 2010)

dissabte, 10 de juliol de 2010

Primera experiencia seria en teatro.

Seria sí, porque la anterior fue en la escuela y ea, no cuenta. Tuve la oportunidad de hacer teatro "de verdad" y encima en inglés. De esto hace ya treinta años.  Al parecer hubo un problema con el grupo que cada año hacía las actividades de final de curso y a los de Internacional House de Sabadell se les ocurrió montarlo ellos mismos.

El resultado, a pesar de lo aficionadillos que éramos, no fue malo. Hicimos dos representaciones más con los "sketches" traducidos. El que mejor recuerdo es la bufonada del oeste, "High noon", escrita por Francisco Carmona que ahora anda por Reus y alejado de la "vida" virtual.

No descuidamos ningún detalle. Aquí, un fragmento de la banda sonara:


© Manel Aljama (julio 2010)

dijous, 8 de juliol de 2010

Exposició Cultura - Cultures


Porto avui una exposició de 2008 que intentava demostrar com la història no és sempre com la descriuen els llibres. Aquella exposició, Cultura-Cultures, organitzada pel Museu d'Art de Sabadell ens feia reflexionar que d'Egipte ens ha vingut quelcom més que les piràmides i els jeroglífics. Així, sota el títol: Egipte entre el Sol i la Mitja Lluna, fent referència als respectius símbols religiosos, ens ensenyen com la manera de teixir i la vida diària a l'Egipte copte (cristià) era molt més semblant a la nostra del que ens volen ensenyar les pel·lícules de Hollywood.



© Manel Aljama (juliol 2010)
Il·lustració fullet exposició (Museu Cultura de Sabadell)

dimecres, 7 de juliol de 2010

Temps de Festes Majors


Pobles i ciutats però fins i tot barris o institucions com la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona... El 23 de juny, festivitat de Sant Joan és el tret de sortida d'aquestes celebracions. El punt més àlgid, el 15 d'agost i la resta el que queda de mes i fins ben entrat l'octubre.

A tota festa en terres de cataunya no hi falten ni gegants ni cap-grossos, ni correfoc i per descomptat els castellers (ara amb casc). Darrerament a més de les moltes activitats lúdiques que es fan durant una festivitat com són:  atraccions de fira, tallers, balls d'envelat, cremat, etcétera, s'han afegit els col·lectius vinguts de fora de forma que la barreixa de cultures esdevé un autèntic poti-poti.


© Manel Aljama (juliol 2010)
© Fotografia Manel Aljama, manipulada electrònicament.

dimarts, 6 de juliol de 2010

Una mirada al pasado

Ya casi no quedan pasos a nivel en la ciudad. Se perdieron en cuanto RENFE soterró el tren que atrevesaba la ciudad en 1973. Desde entonces sólo la mirada atenta de algunos artistas locales conserva esas imágenes del pasado.

Es una lástima que la imagen del folleto no tenga la calidad de los óleos.

© Manel Aljama (julio 2010)

diumenge, 4 de juliol de 2010

Vaig Conèixer en Dakh! de Glòria Marín


El llibre tracta d'una noia de Sabadell que estiueja a Sitges on té una amiga. A la tornada de vacances coneix un noi de color al seu institut. Aquest fet farà canviar les seves vides.

Es tracta d'un llibre innovador i alhora intel·ligent. Malgrat que potser no sigui la primera obra literària on apareixen els correus electrònics, es novetat que els diàlegs i els capítols tenen el format de “email”. És intel·ligent quan la seva temàtica i brevetat el fan fàcilment llegible per part de molts joves que es troben en l'edat d'abandonar la lectura voluntària.

Si s'ha de criticar alguna cosa és precisament això, la seva brevetat. Potser uns quants correus electrònics més no li sobren. Però com he dit abans aquesta simplicitat forma de les pròpies característiques del llibre, ser breu.

Si bé està enfocat a l'adolescent o aquell noi que acaba de començar l'ESO, es també molt indicat pels pares. Glòria Marín ens ensenya un fresc bastant fidel de la generació que ara té entre tretze i quinze anys, els més difícils de la llarga travessia de l'adolescència.

Per conèixer més d'aquesta autora sabadellenca podeu visitar la seva pàgina: http://gloriamarin.cat/

Manel Aljama (juliol 2010)