dimarts, 31 d’agost de 2010

Contes de Quim Monzó en la veu de Txe Arana


Un espectacle original. Txe Arana recitant acompanyada per un bon músic.

El podeu escoltar aqui: http://www.youtube.com/watch?v=eVqLd7-dNsc i la segona part en:  http://www.youtube.com/watch?v=gFE9UzhFDF8



Segona Part



© Manel Aljama (agost 2010)
© Fotografia Manel Aljama (Festa Major Sabadell 2008)

dijous, 26 d’agost de 2010

Cine europeo, cine de calidad


Da gusto cuando vas al cine y ves una película europea. Las diferencias saltan a la vista: no hay 3 acciones por segundo, 200 vietnamitas muertos en los primeros 10 minutos, una cosa terrorífica no va matando uno a uno a adolescentes con dentadura profidén y cuerpo de pasarela pija, no sale una bandera americana, no aparece la palabra genial....

El film "Mi refugio" (Le refuge, 2009), premiado en el festival de cine de San Sebastián de 2009 muestra una realidad cruda y dura; sin miedo al "qué dirán". Lo más importante de todo, es que los actores se meten en el personaje. Hay momentos del film donde no hay diálogos, son silencios elocuentes. Basta mirar las caas.

Y hablo de cien europeo de ahora. No de Renoir, Dassin, Fellini, Bergman que ya son objetos de filmoteca. Hablo de cine producido desde los 80 del siglo pasado hasta la actualidad: "El norte", "Amelie", "Goodbye Lennin", "La cena de los idiotas", y claro el denostado por algunos cine español que también, al margen de algún que otro film casposo, también es de calidad.

Y es que hay quien cree que el cine tiene que ser con palomitas y eructo y no para hacer pensar, sino como dicen los americanos que nos quieren colonizar, puro entretenimiento (entertainment) para pasar el rato...

© Manel Aljama (agosto 2010)
Foto: cartel oficial del filme "Le Refuge (Mi refugio), 2009)

dimecres, 18 d’agost de 2010

Les festes de Gràcia


Gràcia era una vila que va ser annexionada a Barcelona durant l'expansió del segle XIX. Les seves festes són un dels pocs elements d'identitat que encara hi queden. Les festes de Gràcia van revifar molt durant els vuitanta del segle passat. Havien proliferat els restaurants, les tasques i tota mena de locals de diversió. Sempre ha estat un lloc cosmopolita: argentins, grecs, libanesos, etc. Després amb la febre olímpica dels noranta l'ajuntament va conegelar les llicències d'apertura de bars. Ja en el segle XXI s'han fet famoses per la presència dels indesitjables de sempre: els qui no es poden representar ni a si mateixos i només s'expressen amb la violència. Any rere any havia entrat en una mena de decadència. Veïns, polítics i organitzacions es culpaven mútuament sense fer-ne res. Amb l'arribada de la crisi tot podia perillar però gràcies al bon seny de les parts i a que la festa ha estat declarada d'interès nacional i cultural, s'ha constituït una fundació que vetllarà pel bon funcionament. El resultat ha estat bo: millor qualitat de les decoracions, menys actuacions per carrer (no tots els habitants de Gràcia fan festa o estan de vacances. Els grups musical s'han quedat a les places. L'horari s'ha reduït concentrant més activitats en durant el dia. Els carrers ja no tenen molts barrils de cervesa. La cervesa es ven als bars.
Malgrat tota modernitat, Gràcia que als anys 80 tenia encara una vaqueria on podies comprar la llet, seguirà sent com un petit poble que no sembla Barcelona.

Web de la fundació: web: http://www.festamajordegracia.cat/

Una mirada al passat (1933):


© Manel Aljama (agost 2010)
© Il·lustracions (en color) Manel Aljama (2010)  i en blanc i negre (http://www.festamajordegracia.cat/ )