dimarts, 28 de setembre de 2010

Poema



 
Vaig haver de dir-te tendresa
Ja que això, li vas donar a la meva existència
Vas arribar a mi com un regal
Vares omplir els meus espais amb la teva presència

La nostra finestra que fa de porta a la lluna

I al sentir-te dir "t'estimo"
Cada nit és una nova melodia
La nostra finestra que fa de porta
I ens porta el sol al matí
Neix com una bella flor a la primavera


© Ines de Freitas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada