dimecres, 26 de novembre de 2014

Campionat de mala educació


Pujo al tren. He triat Ferrocarrils de la Generalitat que en principi són més tranquils...   Sorpresa: per  primer cop em trobo un senyor amb vestit i corbata mantenint una discussió mitjançant el seu iPhone. De res serveix les mirades inquisidores dels companys de compartiment. Devia pensar que amb posar-se la ma davant de la boca en tenia suficient.

Arribo a la biblioteca de la Diputació de Barcelona que la paguem nosaltres i que he triat avui, perquè obre els dilluns:  Jaume Fuster.  

Trobo dos estudiants a la zona d'ordinador amb el seu portàtil i de tertúlia com si fossin al saló de casa seva. Els puc escoltar amb els meus auriculars posats. Sona un mòbil...   Agafo una cadira en una taula on un senyor llegeix premsa al costat on hi ha un endoll per connectar portàtils. No li dic res, no sigui que s'emprenyi!   Hi has un lloc lliure. Arriba un estudiant de MIR que no para de bellugar la taula amb els seus nervis...
I no us explico res dels problemes amb uns veïns i la seva tele que per fortuna ja no hi són.
De debò, hi ha molt per fer. Si volem ser un país capdavanter, també ho hem de ser en urbanitat.

dilluns, 24 de novembre de 2014

Unaria ediciones en Alibri Llibreria


el viajero de las letras: Unaria ediciones en Alibri Llibreria: El sábado 22 de noviembre fue día de Unaria Ediciones en Alibri Llibreria.  Por la mañana, presentación de "Un abrazo de oso" d...

diumenge, 9 de novembre de 2014

Los muros están en su mente


Cuando votamos para elegir nuestros representantes democráticos, lo hacemos para elegir un administrador honesto y no quien nos va a dar órdenes o decir cómo o cómo no debemos pensar. El gobernante que no escucha a la gente, que tiene todo el derecho de expresar su voluntad, siempre, y sólo está al dictado del banquero o las cuatro grandísimas empresas que le sobornan y le dan trabajo es o un sinvergüenza o tiene un grave problema cognitivo para discernir la realidad.

Catalunya y País Vasco no han sido nunca tierra española por voluntad propia. Guerras y ocupaciones han intentado a lo largo de la historia enterrar sus legítimas aspiraciones.

Cuando en la Via Catalana participan dos millones de personas merecen que se les escuche y no se les ridiculice.

Una constitución no puede ser nunca un arma para prohibir las legítimas y pacíficas  aspiraciones de un pueblo.  Y no se trata de levantar muros, que  Catalunya es tierra de acogida y es catalán todo el que vive y trabaja en Catalunya.  Y no valen demagogias baratas para contentar mentes simples: nadie se tiene que ir porque se haya cambiado el administrador de un territorio.

(c) Text Manel Aljama
(c) Dibuix Ferreres

dimecres, 5 de novembre de 2014

Fins al capdamunt


—Hem fet un «estatut» per blindar el que ja tenim...
—NOOOOO!
—Volem que es reconegui el dèficit fiscal, doncs!
—NOOOOO!
—Potser amb un estat federal...
—NOOOOO!
—Farem les passes per anara cap a la creació d'un estat propi...
—NOOOOO!
—Volem fer un referèndum per decidir el nostre futur.
—NOOOOO!
—Volem la independència!
—NOOOOO!

(c) Manel Aljama octubre de 2014

dilluns, 3 de novembre de 2014

El President de Thomas Bernhard


el viatger de les lletres: El President de Thomas Bernhard: Personatges molt potents: una presidenta neuròtica a mans d'un amant, un capellà i plorant un gos faldiller que tenia disset anys. Di...